LES VAGUES SÓN VAGUES, PERÒ AMB DOS COLLONS NO AMB “SERVEIS MINIMS”

Posted in Uncategorized on Octubre 23, 2012 by fabregasjoan

Fa temps que volia escriure sobre la NBA, més concretament dels New York Knickerbockers (Knicks) sobre els fitxatges de la franquícia per a la temporada 2012-2013 i que al costat dels actuals jugadors de la plantilla s’han convertit en els més veterans (32 anys i 240 dies de mitjana) de la millor lliga del món.
Però ho deixaré per a un altre moment a causa de la rialla que m’ha causat una vegada més i van ….. l’anunci de la vaga general per al pròxim 14 de novembre i ho explicaré fent una mica del que ara anomenem “memòria històrica” i que per a tots ens val ..
La primera que es va produir a Catalunya-a Barcelona concretament-després de la guerra civil, fou la famosa “vaga dels tramvies” per la pujada desmesurada del bitllet i amb greuge comparatiu amb els preus dels tramvies de Madrid (o sigui que tampoc a canviat molt la cosa) l’1 ​​de març de 1951 i que va ser seguida pel 97% de la població, tal és així que el diumenge que el Barça jugava contra el Santander la gent va acudir al camp de Les Corts sense utilitzar el servei públic tot i la pluja torrencial que queia, tant a l’anada com a la tornada.Aquí com és lògic no hagueren “serveis mínims”.
Fent un salt en el temps i arribant als anys 60 els miners d’Astúries van reivindicar els seus drets laborals amb una vaga, en els 70 els treballadors de SEAT a la Zona Franca de Barcelona pels mateixos motius, el ram tèxtil, la construcció, el metall, el transport, etc. etc, tant a Catalunya com a Espanya van fer el mateix “sense serveis mínims”.
A principi dels 70 jo treballava en un tint (ram de l’aigua) i en un mes de març vam fer una vaga que va durar 10 dies i amb els sous de llavors més les càrregues familiars del moment, la meva situació no era la més adequada per estar tant de temps sense cobrar (en aquell temps es cobrava per setmanes), però vam aguantar fins que les nostres reivindicacions van ser satisfetes i no va ser una vaga amb “serveis mínims”, la caldera d’alimentació la van tenir de mantenir en combustió els empresaris personalment. Aquí com és lògic no hagueren “serveis mínims”.
Les vagues es feien en els llocs de treball, així com a mínim no es cobrava, però estaves a l’empresa fent despesa ,era el que s’anomenava vaga indefinida

Ara les vagues actuals siguin generals o de sector són a la carta, és a dir s’avisen amb un temps prudent perquè tots-patronal i sindicats-puguin preparar l’habitual discurs demagògic i poc creïble i que el dia de vaga sigui gairebé festiu i si és en temporada de calor les platges s’omplen. Fins i tot en alguns arriben a pactar amb l’empresari canviar aquest dia de vaga per un altre festiu o ha canvi d’hores de treball (tots coneixem casos).

Algú una vegada em va comentar: Quan els treballadors del transport públic decideixen anar a la vaga, en lloc de negociar “serveis mínims” el que han de fer és seguir amb el seu treball habitual però obrir les portes a l’usuari sense pagar pel bitllet corresponent, amb això aconsegueixen dues coses, castigar l’empresa de la qual estan descontents i el més important FAN UNA VAGA POPULAR, amb la qual cosa no perjudiquen al ciutadà.

Atès que la vaga general no és per prendre-s’ho a broma, ja que és el resultat de moltes insatisfaccions, ha de ser total, en el sentit que no han d’haver “serveis mínims”, en tot cas han de ser operatius els serveis d’hospitals, bombers i policia, aquests per controlar no per reprimir.
Als piquets informatius i als sindicats els aconsellaria que convencessin als treballadors de les autopistes perquè aixequessin les barreres, que anessin a les terminals dels aeroports i boicotegessin tota activitat, que es donessin una volta pels jutjats per parlar amb jutges i fiscals (formen part d’una administració que ha patit retallades) i es deixessin de manifestacions al final del dia que l’únic que aconsegueixen és sortir a les diferents TV per la seva pròpia glòria.
Les vagues són vagues, però amb dos collons

MENJAR DONA VIDA, PERÒ SI MENGES MOLT POTS EMMALALTIR

Posted in Uncategorized on Setembre 22, 2012 by fabregasjoan

No sé si hi ha molta gent que llegeix els meus escrits-dolents si es vol-en aquest Word-Pres però això em suposa un divertiment i fa temps que volia parlar del tema de la Llibreria Robafaves de Mataró que ha aixecat una certa polseguera a la ciutat , però per certa mandra mental fins avui no m’he posat a fer-ho.

La llibreria Robafaves de Mataró va fer la seva aparició en els anys 70 del passat segle, formade per una petita cooperativa de socis que posteriorment es va anar ampliant.
El creixement i la novetat a Mataró d’una llibreria de nova embranzida amb gent jove i disposada a fer alguna cosa més a la cultura local, va fer que d’un petit local es traladaran amb el temps a un altre més gran i al centre de la mateixa ciutat .
Els seus propietaris van ser distingits amb diversos premis durant anys pel treball realitzat i els seus coneixements en diversos apartats de llibres, música, revistes, iniciació a la lectura per a petits, etc.
Fins aquí tot correcte, però com de vegades passa, els arbres no ens deixen veure el bosc i acceleren un creixement exponencial, adquirint locals adjacents, invertint, comprant o intentant comprar altres llibreries (Abacus, Catalonia) ia  amb la seva immensa megalomania, frustan el intent de FNAC, per instal · lar a Mataró una botiga de llibres tambè, monopolitzen el tema dels llibres de text i posen totes les traves possibles a diversos professionals del negoci literari de la ciutat. És a dir que en lloc de COMPARTIR, prefereixen COMPETIR, i que unit per descomptat a la crisi actual, que afecta qualsevol negoci en general i la butxaca de cadascun en particular, al tracte de vegades despectiu i malencarat per part dels treballadors o propietaris amb els clients ( jo vaig deixar de comprar llibres fa algun temps en l’establiment per aquest motiu )  inversions a nivell particular per part dels propietaris, acomiadament de socis entre altres coses, els porta al fracàs.

El passat mes de juliol amb la fallida trucant a les portes ia causa de la mala gestió, no se’ls s’escau altra solució que fer un SOS a la ciutadania per salvar el negoci, demanant en forma de MECENATGE  aportacions voluntaris per cobrir 250.000 €. de deuta
Expliquen que han anat a la banca ètica, a corporacions locals i estatals, aquí, allà, ells han aportant patrimoni particular (!!!!! faltaria més ¡¡¡¡¡), però arribat el 25 de juliol no s’ha pogut arribar a l’esmentada quantitat.
Ara per al mes d’octubre preparen una exposició (inauguració entre el 16 i el 18) amb obres que han d’aportar de bona voluntat els artistes locals per vendre a travès d’ells i mitjançant negociació amb aquests artistes recollir una altra quantitat per ¿ SALVAR ? el negoci.
Fins aquí l’explicació i ara el comentari encara que sigui curt.
Mireu, a Mataró, com altres poblacions s’ha patit el problema de la crisi en les seves indústries, comerços, artistes, centres privats i un llarg etc., Però NINGÚ, NINGÚ ha tingut la barra de demanar un sol € en situacions apurades, en tant en quant aquests senyors que sempre havien fet gala de molta ostentació, ara van plorant per les cantonades perquè se’ls valori l’aportació cultural que han fet a la ciutat.. Que jo sàpiga el públic passava per caixa cada vegada que comprava un llibre o un CD i pagava en diners de curs legal o targeta de crèdit, és a dir rebut i pagat. No m’alegraria del tancament-si es produeix-però quan algú ha estat gaudint d’un alt nivell que li ha proporcionat un negoci, no té ni ha d’anar demanant diners  per causa d’una mala gestió

I per acabar dues reflexions:

1 ª No s’ha fet públic els diners recollits, si ja se que van explicar que el que volgués li seria retornat, però de moment com és una mena de mecenatge ……
2 ª Suposant que en l’exposició prevista  hi vagin 100 artistes amb obres amb un valor mitjà de 500 € cadascuna,  es vengués tota l’obra exposada  (el que ja és molt suposar tot plegat ) i donessin enterament les quantitats a Robafaves, això fa un total de 50.000 €. Fins a 250.000 falta ……..
¿ No serà que en lloc de salvar “la” llibreria volem salvar els “NOSTRES” mobles. ?
MENJAR DONA VIDA, PERÒ SI MENGES MOLT POTS EMMALALTIR

PUENTE DE PLATA

Posted in Uncategorized on Setembre 16, 2012 by fabregasjoan

El 2011 van tenir les eleccions generals a Espanya per a la composició del Congrés dels Diputats i la Cambra del Senat i amb números a la mà dels 35.779.208 habitants de l’estat espanyol cridats a les urnes, 10.830.693 van votar el PP i 24.948. 515 no van votar a aquest partit. És a dir, l’última quantitat indica molt clarament que no vol aquest govern. No obstant aquesta gran diferència els senyors del PP governen a l’estat espanyol

Ahir a Madrid 150 organitzacions socials van aconseguir convocar 2.000.000 de persones (65.000 segons el govern) d’un total de 40.000.000 d’habitants d’Espanya, per manifestar el seu descontentament amb la política de retallades que porta a terme el PP (no oblidem que hi ha 24.948515 ciutadans que no volen el PP). És a dir 38.000.000 d’espanyols  estan d’acord amb la política de retallades de l’actual govern.

11 de desembre a Barcelona: 1.500.000 persones vam sortir al carrer demanant no només la indepenencia del nostre país, CATALUNYA, sinó CATALUNYA com a nou estat europeu.
Lectura que fan des de les eapañas: Si a CATALUNYA hi ha 7.000.000 d’habitants i només surten al carrer 1.500.000, hi ha 5.500.000 que no volen la independència, per tant el poble català no vol ser independent. I es queden tan amples

Algú em dirà: manipules els números  i fas demagògia (en els dos primers apartats). I jo responc ¡¡¡És cert tal com fan els espanyols amb el tercer!!!
El que passa és que els ha entrat la por al cos, estan veient que la cosa cada vegada va més de debò i ara ja no són les institucions al marge del govern català de torn, sinó el mateix govern amb Artur Mas, Oriol Pujol , Francesc Homs, Andreu Mas-Colell ….. I això amb els socialistes no passava, sempre en l’ambigüitat i depenent del seu eix central de Ferraz
És clar que quan surt el president de la “comunitat autònoma” d’Extremadura (que algú m’expliqui des de quan aquesta “comunitat” ha tingut autonomia en èpoques pretèrites) i diu: “CATALUNYA pide , Extremadura paga” entenc que Europa no es prengui seriosament als espanyols i els demani garanties per deixar-los diners.

Mireu, si tant demanem i no aportem i som insolidaris i no ens sentim integrats dins de l’estat espanyol i parlem una “llengua” rara i moltes “i”, han de fer com el pare que té un fill que només gasta, demana, no aporta res a la llar, parla malament i moltes “i” però li demana al pare que vol marxar de casa. Si jo hagués tingut un fill / a així, li hagués ajudat a fer les maletes.
Doncs això és el que ha de fer Espanya amb nosaltres ajudar-nos a sortir perquè deixem de putejar al personal.

Com diuen els espanyols : ENEMIGO QUE HUYE PUENTE DE PLATA.

RIURE I NO RIURE

Posted in Uncategorized on Setembre 1, 2012 by fabregasjoan

Dues coses m’han cridat l’atenció durant aquests dies. Una, l’esperpèntica notícia de la restauració d’una pintura del segle XIX a l’Església del Santuari de la Misericòrdia de la població aragonesa de Borja. duta a terme per la “pintora” del poble, sota el permís i supervisió del capellà i l’alcalde.
Però, ¿algú a hores d’ara es pot creure que això no ha estat una operació ben orquestrada, aixó si,  (diguem MÀRQUETING de l’Espanya casposa) per alguns benintencionats i fer negoci amb aquest esdeveniment ia més intentar situar Borja al mapa, ja que només era conegut pel naixement d’un “sant” que es deia Francesc. ?
A mi no se m’acut altra explicació ja que l’amo del bar del costat de l’Església, abans anava a peu i ara va amb un Mercedes i xofer.
Això fa reire.

L’altra l’he llegit aquest matí a La Vanguardia, pàgina 13, secció PANORAMA.
Resulta que un descerebrat militar de professió i per més senyes tinent coronel de l’exèrcit espanyol, Francisco Alamán Castro vomita al web ultradretana “ALARMA DIGITAL” estupideses tals com: “¿La independencia de Catalunya?” Por encima de mi cadáver y el de muchos .
M’he permès la pèrdua de temps de mirar en aquesta web  les manifestacions d’aquest individu i la veritat no pot dissimular l’odi que sent cap a Catalunya. No només faltant a la veritat sinó que tergiversant la història. No us recomano la seva lectura perquè, o podeu agafar un cabreig del 15 o us poden sortir granellades a la pell.
Mira tinent coronel, la diferencia entre nosaltres i vosaltres, a part de l’educació i el respecte, valors que per altre part no posseïu, és que amb nosaltres  se’t permeten dir aquestes bestieses sense que et passi res ni a tu ni als de la teva mena, mentre que amb vosaltres per menys d’això fèieu  afussallar a la gent.
Sempre he dit que no vull la independència del meu país CATALUNYA, si ha de ser a base de bombes, però quan algú vol usar la violència per imposar la seva dictadura, deixa poques alternatives.
I això ja no en fa tan de riure

CERTA PREOCUPACIÓ

Posted in Uncategorized on Juny 17, 2012 by fabregasjoan

No sóc economista però sé sumar 2 +2 encara que sigui amb la màquina de calcular i quan arribo a la conclusió sense fer massa números que el deute públic de l’estat espanyol és del 72% respecte al PIB m’entra un profund desassossec.

M’explicaré; tenint en compte que l’endeutament de les famílies mai pot superar el 30% dels ingressos de tots els que formen part de la mateixa, és a dir necessiten  viure amb el 70% restant, em pregunto com ho va a afrontar la Espanya de Rajoy si a sobre demana un préstec de 100.000 milions de € ia sobre ho aconsegueix? És a dir no pot pagar el que deu (No oblidem que es paga amb el  72% d’ingrssos) però en lloc de buscar altres solucions demanen més diners per pagar l’anterior deute. Aquesta empresa anomenada Espanya, no té empleats, no té capaciad de producció, no té sortides al mercat, no té diners en caixa, però té un “PAR” per negociar dur amb els fons europeus “PORQUÉ NOSOTROS NO SOMOS UGANDA” (Rajoy dixit ), país que per cert té petroli i Espanya no té ni merda als budells ..

Ara bé, tot aquest deute NO està causada per la incompetència de tots els polítics-els d’avui i els d’ahir-permetent tota la corrupció i irreponsabilidad possible, des de la concessió i construcció de la línia de l’AVE en direcció a Andalusia en lloc de Europa, passant per la construcció d’aeroports en què no aterren ni avions de paper, fins als casos Urdangarin, Gurtel, Matas, Millet (o millor dit BILLET o PILLET), i ja l’últim de l’últim el “jefazo” del Consell General del Poder Judicial  Carlos Dívar que no ha de justificar les despeses de les festes marbellís que s’ha corregut, perquè les lleis internes d’aquest organisme no obliguen a tal justificació i per no parlar dels anteriors casos-que per a tots hi ha-de Mariano Rubio, Luis Roldán, Javier de la Rosa, Manuel de la Concha, Glòria Barba (esposa de Carlos Solchaga) més un llarg etc. etc.

¡¡No!! la CULPA ha estat del treballador que aspirant a tenir un habitatge o un cotxe o anar de vacances o les tres coses alhora ¿ per què no? i ha dilapidat els seus diners en aquestes tasques en lloc d’estalviar i posar-lo en un compte bancari i que aquests diners els inverteixi la entitat en accions de borsa, el presti a especuladors amb crèdits de difícil cobrament, o serveixi per acomiadar les immenses plantilles del sector bancari per contractar joves executius a baixos salaris que ja veiem ha on han portat el sistema financer.

Per a qui desconegui el tema ha de tenir en compte que les inversions que fan les entitats bancàries en fons d’inversió-i que són la majoria d’elles amb els diners del petit impositor-estan obligades per la Comissió Nacional de Mercat de Valors (CNMV) a dipositar en l’IBEX-35 que és el referent de la borsa espanyola, en l’ordre de 30-35%, dipositant la resta de les quantitats  en altres bosses. Atès que en l’IBEX-35 no es comença a recuperar la inversió fins l’indicatiu dels 10.000 punts de cotització i actualment està per sota dels 7.000 …….. Doncs això, la culpa és nostra per haver invertit poc o res i gastar-lo en viure.

Conclusió, la Gran Banca juga amb els teus diners, ho perd, demana diners a Espanya, aquesta ho demana a Europa avalant la operació, Europa l’hi dóna, Espanya se la dóna a la Gran Banca i aquesta la utilitza per acomiadar directius tipus Rato-que a l’inrevés del Rei Mides que  tot el que tocava ho convertia en or, aquest ho converteix en merda- premiat per la seva bona tasca amb una indemmización de 1.200.000 €. Per tant i pel fet que el deute intern ha pujat, l’endeutament és superior, els bancs no podran tornar els diners (8% d’interès de 100.000 milions de €) i Espanya ha avalat l’operació, els situa no a la vora del rescat sinó al precipici de pet per molt que intentin negar-ho. Només ens falta veure en quin grau afectarà a nosaltres els catalans tals excessos, tant els del nostre propi país, Catalunya, com els del país veí Espanya.

Un conegut economista va predir que per tornar a una certa normalitat, hauran de passar al voltant de 40 anys és a dir que els meus néts estaran a punt de ser-ho ells, cosa que no em causa por però si certa preocupació.

FORÇA ITALIA

Posted in Uncategorized on Juny 10, 2012 by fabregasjoan

Avui espero i desitjo que la selecció italiana guanyi a l’espanyola a l’Europeu de futbol, per diferents raons. La principal és que ni em sento, ni sóc, ni vull ser espanyol, tot i respectant-les raons de veïnatge- ja que després de més de tres segles d’opressió a la meva nació, la nació catalana, aquest país no ha fet res perquè em sent ni de lluny identificat amb la seva bandera, el seu himne (per cert dels pocs al món sense la lletra) i molt menys amb el seu escut. A tots els que seguiu a la vostra selecció i veieu com els jugadors de la mateixa (Espanya) miren al cel quan senten els sons patrioters, s’envolten amb la bandera o besen el gloriós escut de la samarreta, m’agradaria recordar-vos que tots aquests patriotes nacionals intenten pagar els impostos que generen les quantioses primes que fan augmentar els seus comptes corrents, en altres països que no són als que estimen amb tant fervor, prova d’això és que a l’Europeu del 2008 a Àustria, es van acollir a un conveni hispano-austríac dels temps franquistes, on es pot pagar l’impost generat per els guanys obtinguts en aquest país. És a dir que mentre vosaltres seguidors de l’Armada Invencible, esteu obligats a pagar a Espanya, aquests grans patriotes plens d’orgull espanyol van deixar els diners a Àustria perquè havien de pagar menys.

Però el més grotesc si encara és possible, és que al Mundial de Sud-àfrica, van intentar fer el mateix, i pel que sembla no els va sortir bé la jugada. Aquest és el gran amor a uns colors ia un país, que ha dia d’avui està en fallida tècnica, arrossegant demanant diners a Europa per que no pot pagar els seus deutes interiors i les arques de l’estat i dels bancs estan plens de teranyines. Això si, el vostre president Rajoy (el tio alegries) anirà avui per animar els invictes lluitadors i dignes successors dels gloriosos terços de Flandes. Per finalitzar i fer una mica de futbol ficció, m’agradaria saber quants d’aquests guerrers serien capaços de defensar al seu país sense cobrar un sol €, però ni se m’ha respondrà això ni se’ls plantejarà els jugadors, perquè entre altres coses seguim amb molt por i poca vergonya.

De tota manera, és comprenssible que amb lo curta que és la carrera de l’esportista d’elit, aquest intenti per tots els mitjans haguts i per haver estalviar-se uns calerons per quan els arribi la jubilació, ja que ells no els obliguen a retirar-se als 67 anys .

Per tot això i molt mes :

FORÇA ITALIA