Arxivar per Juny, 2012

CERTA PREOCUPACIÓ

Posted in Uncategorized on Juny 17, 2012 by fabregasjoan

No sóc economista però sé sumar 2 +2 encara que sigui amb la màquina de calcular i quan arribo a la conclusió sense fer massa números que el deute públic de l’estat espanyol és del 72% respecte al PIB m’entra un profund desassossec.

M’explicaré; tenint en compte que l’endeutament de les famílies mai pot superar el 30% dels ingressos de tots els que formen part de la mateixa, és a dir necessiten  viure amb el 70% restant, em pregunto com ho va a afrontar la Espanya de Rajoy si a sobre demana un préstec de 100.000 milions de € ia sobre ho aconsegueix? És a dir no pot pagar el que deu (No oblidem que es paga amb el  72% d’ingrssos) però en lloc de buscar altres solucions demanen més diners per pagar l’anterior deute. Aquesta empresa anomenada Espanya, no té empleats, no té capaciad de producció, no té sortides al mercat, no té diners en caixa, però té un “PAR” per negociar dur amb els fons europeus “PORQUÉ NOSOTROS NO SOMOS UGANDA” (Rajoy dixit ), país que per cert té petroli i Espanya no té ni merda als budells ..

Ara bé, tot aquest deute NO està causada per la incompetència de tots els polítics-els d’avui i els d’ahir-permetent tota la corrupció i irreponsabilidad possible, des de la concessió i construcció de la línia de l’AVE en direcció a Andalusia en lloc de Europa, passant per la construcció d’aeroports en què no aterren ni avions de paper, fins als casos Urdangarin, Gurtel, Matas, Millet (o millor dit BILLET o PILLET), i ja l’últim de l’últim el “jefazo” del Consell General del Poder Judicial  Carlos Dívar que no ha de justificar les despeses de les festes marbellís que s’ha corregut, perquè les lleis internes d’aquest organisme no obliguen a tal justificació i per no parlar dels anteriors casos-que per a tots hi ha-de Mariano Rubio, Luis Roldán, Javier de la Rosa, Manuel de la Concha, Glòria Barba (esposa de Carlos Solchaga) més un llarg etc. etc.

¡¡No!! la CULPA ha estat del treballador que aspirant a tenir un habitatge o un cotxe o anar de vacances o les tres coses alhora ¿ per què no? i ha dilapidat els seus diners en aquestes tasques en lloc d’estalviar i posar-lo en un compte bancari i que aquests diners els inverteixi la entitat en accions de borsa, el presti a especuladors amb crèdits de difícil cobrament, o serveixi per acomiadar les immenses plantilles del sector bancari per contractar joves executius a baixos salaris que ja veiem ha on han portat el sistema financer.

Per a qui desconegui el tema ha de tenir en compte que les inversions que fan les entitats bancàries en fons d’inversió-i que són la majoria d’elles amb els diners del petit impositor-estan obligades per la Comissió Nacional de Mercat de Valors (CNMV) a dipositar en l’IBEX-35 que és el referent de la borsa espanyola, en l’ordre de 30-35%, dipositant la resta de les quantitats  en altres bosses. Atès que en l’IBEX-35 no es comença a recuperar la inversió fins l’indicatiu dels 10.000 punts de cotització i actualment està per sota dels 7.000 …….. Doncs això, la culpa és nostra per haver invertit poc o res i gastar-lo en viure.

Conclusió, la Gran Banca juga amb els teus diners, ho perd, demana diners a Espanya, aquesta ho demana a Europa avalant la operació, Europa l’hi dóna, Espanya se la dóna a la Gran Banca i aquesta la utilitza per acomiadar directius tipus Rato-que a l’inrevés del Rei Mides que  tot el que tocava ho convertia en or, aquest ho converteix en merda- premiat per la seva bona tasca amb una indemmización de 1.200.000 €. Per tant i pel fet que el deute intern ha pujat, l’endeutament és superior, els bancs no podran tornar els diners (8% d’interès de 100.000 milions de €) i Espanya ha avalat l’operació, els situa no a la vora del rescat sinó al precipici de pet per molt que intentin negar-ho. Només ens falta veure en quin grau afectarà a nosaltres els catalans tals excessos, tant els del nostre propi país, Catalunya, com els del país veí Espanya.

Un conegut economista va predir que per tornar a una certa normalitat, hauran de passar al voltant de 40 anys és a dir que els meus néts estaran a punt de ser-ho ells, cosa que no em causa por però si certa preocupació.

FORÇA ITALIA

Posted in Uncategorized on Juny 10, 2012 by fabregasjoan

Avui espero i desitjo que la selecció italiana guanyi a l’espanyola a l’Europeu de futbol, per diferents raons. La principal és que ni em sento, ni sóc, ni vull ser espanyol, tot i respectant-les raons de veïnatge- ja que després de més de tres segles d’opressió a la meva nació, la nació catalana, aquest país no ha fet res perquè em sent ni de lluny identificat amb la seva bandera, el seu himne (per cert dels pocs al món sense la lletra) i molt menys amb el seu escut. A tots els que seguiu a la vostra selecció i veieu com els jugadors de la mateixa (Espanya) miren al cel quan senten els sons patrioters, s’envolten amb la bandera o besen el gloriós escut de la samarreta, m’agradaria recordar-vos que tots aquests patriotes nacionals intenten pagar els impostos que generen les quantioses primes que fan augmentar els seus comptes corrents, en altres països que no són als que estimen amb tant fervor, prova d’això és que a l’Europeu del 2008 a Àustria, es van acollir a un conveni hispano-austríac dels temps franquistes, on es pot pagar l’impost generat per els guanys obtinguts en aquest país. És a dir que mentre vosaltres seguidors de l’Armada Invencible, esteu obligats a pagar a Espanya, aquests grans patriotes plens d’orgull espanyol van deixar els diners a Àustria perquè havien de pagar menys.

Però el més grotesc si encara és possible, és que al Mundial de Sud-àfrica, van intentar fer el mateix, i pel que sembla no els va sortir bé la jugada. Aquest és el gran amor a uns colors ia un país, que ha dia d’avui està en fallida tècnica, arrossegant demanant diners a Europa per que no pot pagar els seus deutes interiors i les arques de l’estat i dels bancs estan plens de teranyines. Això si, el vostre president Rajoy (el tio alegries) anirà avui per animar els invictes lluitadors i dignes successors dels gloriosos terços de Flandes. Per finalitzar i fer una mica de futbol ficció, m’agradaria saber quants d’aquests guerrers serien capaços de defensar al seu país sense cobrar un sol €, però ni se m’ha respondrà això ni se’ls plantejarà els jugadors, perquè entre altres coses seguim amb molt por i poca vergonya.

De tota manera, és comprenssible que amb lo curta que és la carrera de l’esportista d’elit, aquest intenti per tots els mitjans haguts i per haver estalviar-se uns calerons per quan els arribi la jubilació, ja que ells no els obliguen a retirar-se als 67 anys .

Per tot això i molt mes :

FORÇA ITALIA