FORÇA ITALIA

Avui espero i desitjo que la selecció italiana guanyi a l’espanyola a l’Europeu de futbol, per diferents raons. La principal és que ni em sento, ni sóc, ni vull ser espanyol, tot i respectant-les raons de veïnatge- ja que després de més de tres segles d’opressió a la meva nació, la nació catalana, aquest país no ha fet res perquè em sent ni de lluny identificat amb la seva bandera, el seu himne (per cert dels pocs al món sense la lletra) i molt menys amb el seu escut. A tots els que seguiu a la vostra selecció i veieu com els jugadors de la mateixa (Espanya) miren al cel quan senten els sons patrioters, s’envolten amb la bandera o besen el gloriós escut de la samarreta, m’agradaria recordar-vos que tots aquests patriotes nacionals intenten pagar els impostos que generen les quantioses primes que fan augmentar els seus comptes corrents, en altres països que no són als que estimen amb tant fervor, prova d’això és que a l’Europeu del 2008 a Àustria, es van acollir a un conveni hispano-austríac dels temps franquistes, on es pot pagar l’impost generat per els guanys obtinguts en aquest país. És a dir que mentre vosaltres seguidors de l’Armada Invencible, esteu obligats a pagar a Espanya, aquests grans patriotes plens d’orgull espanyol van deixar els diners a Àustria perquè havien de pagar menys.

Però el més grotesc si encara és possible, és que al Mundial de Sud-àfrica, van intentar fer el mateix, i pel que sembla no els va sortir bé la jugada. Aquest és el gran amor a uns colors ia un país, que ha dia d’avui està en fallida tècnica, arrossegant demanant diners a Europa per que no pot pagar els seus deutes interiors i les arques de l’estat i dels bancs estan plens de teranyines. Això si, el vostre president Rajoy (el tio alegries) anirà avui per animar els invictes lluitadors i dignes successors dels gloriosos terços de Flandes. Per finalitzar i fer una mica de futbol ficció, m’agradaria saber quants d’aquests guerrers serien capaços de defensar al seu país sense cobrar un sol €, però ni se m’ha respondrà això ni se’ls plantejarà els jugadors, perquè entre altres coses seguim amb molt por i poca vergonya.

De tota manera, és comprenssible que amb lo curta que és la carrera de l’esportista d’elit, aquest intenti per tots els mitjans haguts i per haver estalviar-se uns calerons per quan els arribi la jubilació, ja que ells no els obliguen a retirar-se als 67 anys .

Per tot això i molt mes :

FORÇA ITALIA