CERTA PREOCUPACIÓ

No sóc economista però sé sumar 2 +2 encara que sigui amb la màquina de calcular i quan arribo a la conclusió sense fer massa números que el deute públic de l’estat espanyol és del 72% respecte al PIB m’entra un profund desassossec.

M’explicaré; tenint en compte que l’endeutament de les famílies mai pot superar el 30% dels ingressos de tots els que formen part de la mateixa, és a dir necessiten  viure amb el 70% restant, em pregunto com ho va a afrontar la Espanya de Rajoy si a sobre demana un préstec de 100.000 milions de € ia sobre ho aconsegueix? És a dir no pot pagar el que deu (No oblidem que es paga amb el  72% d’ingrssos) però en lloc de buscar altres solucions demanen més diners per pagar l’anterior deute. Aquesta empresa anomenada Espanya, no té empleats, no té capaciad de producció, no té sortides al mercat, no té diners en caixa, però té un “PAR” per negociar dur amb els fons europeus “PORQUÉ NOSOTROS NO SOMOS UGANDA” (Rajoy dixit ), país que per cert té petroli i Espanya no té ni merda als budells ..

Ara bé, tot aquest deute NO està causada per la incompetència de tots els polítics-els d’avui i els d’ahir-permetent tota la corrupció i irreponsabilidad possible, des de la concessió i construcció de la línia de l’AVE en direcció a Andalusia en lloc de Europa, passant per la construcció d’aeroports en què no aterren ni avions de paper, fins als casos Urdangarin, Gurtel, Matas, Millet (o millor dit BILLET o PILLET), i ja l’últim de l’últim el “jefazo” del Consell General del Poder Judicial  Carlos Dívar que no ha de justificar les despeses de les festes marbellís que s’ha corregut, perquè les lleis internes d’aquest organisme no obliguen a tal justificació i per no parlar dels anteriors casos-que per a tots hi ha-de Mariano Rubio, Luis Roldán, Javier de la Rosa, Manuel de la Concha, Glòria Barba (esposa de Carlos Solchaga) més un llarg etc. etc.

¡¡No!! la CULPA ha estat del treballador que aspirant a tenir un habitatge o un cotxe o anar de vacances o les tres coses alhora ¿ per què no? i ha dilapidat els seus diners en aquestes tasques en lloc d’estalviar i posar-lo en un compte bancari i que aquests diners els inverteixi la entitat en accions de borsa, el presti a especuladors amb crèdits de difícil cobrament, o serveixi per acomiadar les immenses plantilles del sector bancari per contractar joves executius a baixos salaris que ja veiem ha on han portat el sistema financer.

Per a qui desconegui el tema ha de tenir en compte que les inversions que fan les entitats bancàries en fons d’inversió-i que són la majoria d’elles amb els diners del petit impositor-estan obligades per la Comissió Nacional de Mercat de Valors (CNMV) a dipositar en l’IBEX-35 que és el referent de la borsa espanyola, en l’ordre de 30-35%, dipositant la resta de les quantitats  en altres bosses. Atès que en l’IBEX-35 no es comença a recuperar la inversió fins l’indicatiu dels 10.000 punts de cotització i actualment està per sota dels 7.000 …….. Doncs això, la culpa és nostra per haver invertit poc o res i gastar-lo en viure.

Conclusió, la Gran Banca juga amb els teus diners, ho perd, demana diners a Espanya, aquesta ho demana a Europa avalant la operació, Europa l’hi dóna, Espanya se la dóna a la Gran Banca i aquesta la utilitza per acomiadar directius tipus Rato-que a l’inrevés del Rei Mides que  tot el que tocava ho convertia en or, aquest ho converteix en merda- premiat per la seva bona tasca amb una indemmización de 1.200.000 €. Per tant i pel fet que el deute intern ha pujat, l’endeutament és superior, els bancs no podran tornar els diners (8% d’interès de 100.000 milions de €) i Espanya ha avalat l’operació, els situa no a la vora del rescat sinó al precipici de pet per molt que intentin negar-ho. Només ens falta veure en quin grau afectarà a nosaltres els catalans tals excessos, tant els del nostre propi país, Catalunya, com els del país veí Espanya.

Un conegut economista va predir que per tornar a una certa normalitat, hauran de passar al voltant de 40 anys és a dir que els meus néts estaran a punt de ser-ho ells, cosa que no em causa por però si certa preocupació.

5 Respostes per a “CERTA PREOCUPACIÓ”

  1. T’has deixat les recomanacions del FMI (Fons Monetari Internacional) , que s’ha de baixar el sou dels treballadors començant amb els empleats públics, es a dir, mes encara del que s’ha abaixat fins ara. L’explicació es la teoria keynesiana o el neoliberalisme aleman que en envaeix en les seves idees polítiques: s’han de baixar els sous als treballadors perque les empreses inverteixin el que s’estalvien en baixar preus dels productes que fabriquen i contractin a mes gen. Be quan ho vaig sentir per la TV, se’m va escapar un JAJAJAJA…. com si m’haguessin explicat un acudit dolent.
    Es va morir el comunicme, s’esta morin el capitalisme tal i com el coneixem i es pensen que no ens adonem del què esta passant, i es perque el POPULATXO, som tontrets i ells es pensen que ens ho creiem tot……

  2. MontseMMB Says:

    ahir vaig veure el programa de la Tv, d’en Cuni, a la 8tv. El monotema segona crisi, i com sortir-ne es general on vagis, a la feina, a la botiga, al bar, … etc…. i em va agradar que d’una manera molt subtil, i ho deixen anar d’aquella manera amb la bioca petita, comencen a dubtar de les solucions politica-restrictives de la Merkel, s’esta posant en dubte el sistema ja que no funciona.. i que estar clar que a costa de slavar Alemanya i els paisos del nord europa, s’estan carregant als de la costa mediterrania.
    Diuen que l’home es l’unic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra. Nosaltres i hem ensopegat un pilò… i dale encara hi tornem… i hi tornem… i hi tornem…

  3. Llegit el blog. Totalment d’acord amb el que exposes a nivell econòmic. Per culpa d’aquesta colla de sapastres de polítics i aprofitats, deixaràs una herència als teus nets, de la que no ets responsable. I personalitzo perquè com tu, molts tenen nets i jo no en tindré mai.

    I per postres, ara el rescat general. Quina vergonya!!!. I de moment, continuem mantenint 17 autonomies, diputacions, ajuntaments, senat, 3,5 mm de funcionaris i 9 mm de pensionistes, que darrera les pre-jubilacions, això també ens costa un ronyó. El consum està paralitzat i tot quisque endeutat. És a dir, vivim un estat de guerra. ESTEM EN GUERRA, sense cap tret, sense destruir edificis ni matar persones, però més perversa que mai, perquè enfonsa famílies i presenta un futur descoratjador.

    No obstant, en tot plegat no s’ha tingut en compte el factor humà, i això sempre pot donar sorpreses. Siguem optimistes, no defallim, encara que tinguem la moral per terra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: