Arxivar per Setembre, 2012

MENJAR DONA VIDA, PERÒ SI MENGES MOLT POTS EMMALALTIR

Posted in Uncategorized on Setembre 22, 2012 by fabregasjoan

No sé si hi ha molta gent que llegeix els meus escrits-dolents si es vol-en aquest Word-Pres però això em suposa un divertiment i fa temps que volia parlar del tema de la Llibreria Robafaves de Mataró que ha aixecat una certa polseguera a la ciutat , però per certa mandra mental fins avui no m’he posat a fer-ho.

La llibreria Robafaves de Mataró va fer la seva aparició en els anys 70 del passat segle, formade per una petita cooperativa de socis que posteriorment es va anar ampliant.
El creixement i la novetat a Mataró d’una llibreria de nova embranzida amb gent jove i disposada a fer alguna cosa més a la cultura local, va fer que d’un petit local es traladaran amb el temps a un altre més gran i al centre de la mateixa ciutat .
Els seus propietaris van ser distingits amb diversos premis durant anys pel treball realitzat i els seus coneixements en diversos apartats de llibres, música, revistes, iniciació a la lectura per a petits, etc.
Fins aquí tot correcte, però com de vegades passa, els arbres no ens deixen veure el bosc i acceleren un creixement exponencial, adquirint locals adjacents, invertint, comprant o intentant comprar altres llibreries (Abacus, Catalonia) ia  amb la seva immensa megalomania, frustan el intent de FNAC, per instal · lar a Mataró una botiga de llibres tambè, monopolitzen el tema dels llibres de text i posen totes les traves possibles a diversos professionals del negoci literari de la ciutat. És a dir que en lloc de COMPARTIR, prefereixen COMPETIR, i que unit per descomptat a la crisi actual, que afecta qualsevol negoci en general i la butxaca de cadascun en particular, al tracte de vegades despectiu i malencarat per part dels treballadors o propietaris amb els clients ( jo vaig deixar de comprar llibres fa algun temps en l’establiment per aquest motiu )  inversions a nivell particular per part dels propietaris, acomiadament de socis entre altres coses, els porta al fracàs.

El passat mes de juliol amb la fallida trucant a les portes ia causa de la mala gestió, no se’ls s’escau altra solució que fer un SOS a la ciutadania per salvar el negoci, demanant en forma de MECENATGE  aportacions voluntaris per cobrir 250.000 €. de deuta
Expliquen que han anat a la banca ètica, a corporacions locals i estatals, aquí, allà, ells han aportant patrimoni particular (!!!!! faltaria més ¡¡¡¡¡), però arribat el 25 de juliol no s’ha pogut arribar a l’esmentada quantitat.
Ara per al mes d’octubre preparen una exposició (inauguració entre el 16 i el 18) amb obres que han d’aportar de bona voluntat els artistes locals per vendre a travès d’ells i mitjançant negociació amb aquests artistes recollir una altra quantitat per ¿ SALVAR ? el negoci.
Fins aquí l’explicació i ara el comentari encara que sigui curt.
Mireu, a Mataró, com altres poblacions s’ha patit el problema de la crisi en les seves indústries, comerços, artistes, centres privats i un llarg etc., Però NINGÚ, NINGÚ ha tingut la barra de demanar un sol € en situacions apurades, en tant en quant aquests senyors que sempre havien fet gala de molta ostentació, ara van plorant per les cantonades perquè se’ls valori l’aportació cultural que han fet a la ciutat.. Que jo sàpiga el públic passava per caixa cada vegada que comprava un llibre o un CD i pagava en diners de curs legal o targeta de crèdit, és a dir rebut i pagat. No m’alegraria del tancament-si es produeix-però quan algú ha estat gaudint d’un alt nivell que li ha proporcionat un negoci, no té ni ha d’anar demanant diners  per causa d’una mala gestió

I per acabar dues reflexions:

1 ª No s’ha fet públic els diners recollits, si ja se que van explicar que el que volgués li seria retornat, però de moment com és una mena de mecenatge ……
2 ª Suposant que en l’exposició prevista  hi vagin 100 artistes amb obres amb un valor mitjà de 500 € cadascuna,  es vengués tota l’obra exposada  (el que ja és molt suposar tot plegat ) i donessin enterament les quantitats a Robafaves, això fa un total de 50.000 €. Fins a 250.000 falta ……..
¿ No serà que en lloc de salvar “la” llibreria volem salvar els “NOSTRES” mobles. ?
MENJAR DONA VIDA, PERÒ SI MENGES MOLT POTS EMMALALTIR

PUENTE DE PLATA

Posted in Uncategorized on Setembre 16, 2012 by fabregasjoan

El 2011 van tenir les eleccions generals a Espanya per a la composició del Congrés dels Diputats i la Cambra del Senat i amb números a la mà dels 35.779.208 habitants de l’estat espanyol cridats a les urnes, 10.830.693 van votar el PP i 24.948. 515 no van votar a aquest partit. És a dir, l’última quantitat indica molt clarament que no vol aquest govern. No obstant aquesta gran diferència els senyors del PP governen a l’estat espanyol

Ahir a Madrid 150 organitzacions socials van aconseguir convocar 2.000.000 de persones (65.000 segons el govern) d’un total de 40.000.000 d’habitants d’Espanya, per manifestar el seu descontentament amb la política de retallades que porta a terme el PP (no oblidem que hi ha 24.948515 ciutadans que no volen el PP). És a dir 38.000.000 d’espanyols  estan d’acord amb la política de retallades de l’actual govern.

11 de desembre a Barcelona: 1.500.000 persones vam sortir al carrer demanant no només la indepenencia del nostre país, CATALUNYA, sinó CATALUNYA com a nou estat europeu.
Lectura que fan des de les eapañas: Si a CATALUNYA hi ha 7.000.000 d’habitants i només surten al carrer 1.500.000, hi ha 5.500.000 que no volen la independència, per tant el poble català no vol ser independent. I es queden tan amples

Algú em dirà: manipules els números  i fas demagògia (en els dos primers apartats). I jo responc ¡¡¡És cert tal com fan els espanyols amb el tercer!!!
El que passa és que els ha entrat la por al cos, estan veient que la cosa cada vegada va més de debò i ara ja no són les institucions al marge del govern català de torn, sinó el mateix govern amb Artur Mas, Oriol Pujol , Francesc Homs, Andreu Mas-Colell ….. I això amb els socialistes no passava, sempre en l’ambigüitat i depenent del seu eix central de Ferraz
És clar que quan surt el president de la “comunitat autònoma” d’Extremadura (que algú m’expliqui des de quan aquesta “comunitat” ha tingut autonomia en èpoques pretèrites) i diu: “CATALUNYA pide , Extremadura paga” entenc que Europa no es prengui seriosament als espanyols i els demani garanties per deixar-los diners.

Mireu, si tant demanem i no aportem i som insolidaris i no ens sentim integrats dins de l’estat espanyol i parlem una “llengua” rara i moltes “i”, han de fer com el pare que té un fill que només gasta, demana, no aporta res a la llar, parla malament i moltes “i” però li demana al pare que vol marxar de casa. Si jo hagués tingut un fill / a així, li hagués ajudat a fer les maletes.
Doncs això és el que ha de fer Espanya amb nosaltres ajudar-nos a sortir perquè deixem de putejar al personal.

Com diuen els espanyols : ENEMIGO QUE HUYE PUENTE DE PLATA.

RIURE I NO RIURE

Posted in Uncategorized on Setembre 1, 2012 by fabregasjoan

Dues coses m’han cridat l’atenció durant aquests dies. Una, l’esperpèntica notícia de la restauració d’una pintura del segle XIX a l’Església del Santuari de la Misericòrdia de la població aragonesa de Borja. duta a terme per la “pintora” del poble, sota el permís i supervisió del capellà i l’alcalde.
Però, ¿algú a hores d’ara es pot creure que això no ha estat una operació ben orquestrada, aixó si,  (diguem MÀRQUETING de l’Espanya casposa) per alguns benintencionats i fer negoci amb aquest esdeveniment ia més intentar situar Borja al mapa, ja que només era conegut pel naixement d’un “sant” que es deia Francesc. ?
A mi no se m’acut altra explicació ja que l’amo del bar del costat de l’Església, abans anava a peu i ara va amb un Mercedes i xofer.
Això fa reire.

L’altra l’he llegit aquest matí a La Vanguardia, pàgina 13, secció PANORAMA.
Resulta que un descerebrat militar de professió i per més senyes tinent coronel de l’exèrcit espanyol, Francisco Alamán Castro vomita al web ultradretana “ALARMA DIGITAL” estupideses tals com: “¿La independencia de Catalunya?” Por encima de mi cadáver y el de muchos .
M’he permès la pèrdua de temps de mirar en aquesta web  les manifestacions d’aquest individu i la veritat no pot dissimular l’odi que sent cap a Catalunya. No només faltant a la veritat sinó que tergiversant la història. No us recomano la seva lectura perquè, o podeu agafar un cabreig del 15 o us poden sortir granellades a la pell.
Mira tinent coronel, la diferencia entre nosaltres i vosaltres, a part de l’educació i el respecte, valors que per altre part no posseïu, és que amb nosaltres  se’t permeten dir aquestes bestieses sense que et passi res ni a tu ni als de la teva mena, mentre que amb vosaltres per menys d’això fèieu  afussallar a la gent.
Sempre he dit que no vull la independència del meu país CATALUNYA, si ha de ser a base de bombes, però quan algú vol usar la violència per imposar la seva dictadura, deixa poques alternatives.
I això ja no en fa tan de riure